Llegint en un dels llibres de la biblioteca al costat delmeu barria em baix topà amb grans aventures i petites faules.

Posaré algunes de les faules del bosc de Tellòpir.

Conten que un dia cigala i la llagosta van anar de viatge.De mica en mica allunyant-se del bosc, dubtes i pensaments els hi discernienals seus caps. La llagosta a la fi va saltar i li va dir a cigala-Per que notornem, en aquesta zona del bosc mai hem arribat. Al qual la cigala vacontestar-li -Continuem una mica, acorda't que hem fet el viatge per fugir dels depredadors, per anar a la zona més tranquil·la de Tellòpir. Cansades de tant saltar van parar i es van ficar en el buit d'un arbre. La llagosta es va posara recordar com va succeir tot. Va ocórrer ahir després d'haver fugit d'unagranota famolenca i ja molt esgotats van parar en un clar. De sobte un gripauels va veure i va va anar per ells. La mala sort d'aquest va ser que entre lesbardisses la serp ja li havia posat l'ull i ràpidament s’ el va tragar, quedant fora de perill la cigala i la llagosta. Llavors va anar quan - recorda la llagosta - la cigala em va dir allò. La meua germana viu en un lloc allunyat delbosc Tellopir que no hi ha tantes amenaces. És molt allunyat però ens deslliurarem de molts perills. Recordant això, la cigala va dir-li -En que que estàs pensant. Al qual va contestar-li - En el dia d'ahir estava reflexionantuna mica res més. Si ahir va ser un dia d'ensurts jeje però no te preocupis que falta poc. Passarem la nit aquí i demà prosseguirem. L'endemà van parar sobre un bassal a reposar forces de sobte un exercit de formigues va aparèixer. La cigala molt espantada se'n va anar ràpidament, la llagosta que estava encara una mica cansada no el va poder seguir. Així que una de les formigues dir-li -Que fas aquí tan allunyat  del bosc?. La llagosta ja el savia que les formigues són uns essers molt voraços i les seues cames no els hi responien i la seua boca tampoc. No has de preocupar-te –continuava dient la formiga- no et matarem ja que la reina ja ha menjat has tingut sort. Estem ara de sentinelles divisant els perills per al nostre formiguer. Jo de vosaltres marxaria l'abans possible d'aquí ja que podeu atreure perills. En dir això les formigues se'n van anar i va aparèixer la cigala. La llagosta enfadada li va dir a la cigala -Perquè em vas deixar sol no podries haver ajudat com a mínim. La cigala lamentant-se sol li va saber dir que ho sentia i que la va moure l'instint de supervivència. Ràpidament la llagosta va escriure alguna cosa a la sorra, la cigala veient el succeït no liva voler dir res i van seguir el viatge. Ja apropant-se a la seva destinació la llagosta es va desmaiar. La cigala va treure totes les seues forces d'on vapoder i el va poder portar al refugi de la seva germana. Sent allà la llagostaes va despertar .La germana de la cigala dir-li -Sort del meu germà, que quan vol és tot un valent i et va portar fins aquí quan tu estaves desmaiat pel que veig ja estàs millor. De cop i volta va entrar la cigala , la llagosta vamenjar quatre coses que tenia al costat, on estava reposant, va dortir fora alque la cigala la va perseguir. La llagosta va agafar aigua la va escampar a la sorra.

I amb el fang va escriure unes paraules. Veient la situacióla cigala li va cridar l'atenció -No entenc que vas escriure abans i que estasescrivint ara ¿que estes fent? A què la llagosta li va argumentar -Molt fàcill'altra vegada vas actuar malament i vaig escriure tot a la sorra. Ja que les males accions cal recordar-les però cal deixar que se les emporti el vent. Encanvi la teva bona acció mereix ser recordada i gravada en fang ja que les bones accions mereixen respecte i admiració per tots els animals d'aquest bosc.Dit això els amics es van abraçar.

I així acaba una de las faules m’ aniré mirant més a fons elllibre i si veig alguna de interesant la aniré posant en el meu blog.