El gos es va quedar adormit i la quineu va aprofitar l'ocasió per entrar al corral i menjar les suculentes gallines del corral. Ja dins, va començar la matança i una gallina espantada va agafar ràpidament als seus pollets i els va portar amb si mateixa als perills del bosc. Mentrestant encara escoltava cloquejar les seves companyes. Era l'escataineig de la mort, de la desesperació i de la perduda dels fills de les seves companyes. Diverses llàgrimes van aparèixer als seus ulls ja que en aquesta fugida a part de perdre les seves amistats, va perdre dels seus cinc futurs fills dos, un s’ el va deixar en una distracció i un altre li va caure. Aquest maleït can li havia ferit una ala; tanmateix ja no era hora de lamentar-se era hora de fugir de salvar els seus petits. Passat l'horr es va ficar al bosc i va buscar desesperadament un arbre buit. Finalment va trobar un d'una cavitat prou petita com perquè a un depredador li fos molt difícil divisar. Van passar els dies i la mare amb gran esforç va anar cuidant-se primer als seus tres ous i després ,més tard, als seus dos pollets.

Van passar els anys i les cries es van anar desenvolupant. Un dia la mare trigaba més del compte en arribar a casa i els petits farts d'esperar van anar a la seva recerca. De sobte la més gran va divisar la seva mare que estaba en perill i va anar a salvar-la i l'altre una mica més petit per por es va amagar a les bardisses. Horroritzat de la visió se'n va anar abans de veure com un llop matava la seva mare i la seva germana. Mentre escapava va veure un petit refugi a l'alt d'un arbre, pel que sembla era un niu. Amb molt esforç va arribar a dalt i es va allotjar en wl niu. En arribar el mussol va veure el petit intrús. Aquest li va explicar tot el succeït el mussol li va contestar que el no podia fer-se càrrec d’ ell però que coneixia una altra família que el podria ajudar. Van passar la nit al niu i l'endemà el mussol li va presentar una família de mussols poc nombrosa. El mussol va fer totes les explicacions i presentacions i finalment va marxar. Van tornar a passar els anys i el petit va créixer com un gall. Un dia sent en un bassal bevent aigua va observar com una llagosta y una cigarra que fugien d'un gripau i llavors el es va posar a recordar aquell maleït esdeveniment. I sense poder evitar-lo fet a plorar. Un talp que li estava observant li va preguntar perquè plorava.,I ell li va dir tot el que li havia succeït i que tot l'esforç que havia realitzat la seva mare no havia servit de res i que la seva existència en aquest món no tènia sentit. El talp li va mirar i li va dir -Mira jove la vida és així mai saps el que succeirà. No hi ha res escrit en la vida de cada animal, cada cual fa la seva vida i fa el millor possible per viure feliç. Si la teva mare no s'hagués preocupat per salvar-te tu no estaries lamentant-te aquí. Ningú no pot dir-te si te a sortir això millor o pitjor. Has de ser tu que prenguis les teves decisions i que elegeixis un camí. En comptes d'estar plorant aquí hauries de mirar endavant i lluitar per aquella vida que et va donar la teva mare. A la qual cosa el talp se'n va anar i el av deixar meditar en les paraules que li havia dit. Els següents anys el gall va aconseguir a la fi crear una pròpia llar encara que abans havia perdut una ala per culpa d'aquell àguila i va estar a punt de morir per culpa d'aquella grip aviària va aconseguir un mínim de felicitat.