El gos es va quedar adormit i la guineu va aprofitarl'ocasió per entrar al corral i menjar les suculentes gallines del corral. Jadins, va començar la matança i una gallina espantada va agafar ràpidament alsseus pollets i els va portar amb si mateixa als perills del bosc. Mentrestantencara escoltava cloquejar les seves companyes. Era l'escataineig de la mort,de la desesperació i de la perduda dels fills de les seves companyes. Diversesllàgrimes van aparèixer als seus ulls ja que en aquesta fugida a part de perdreles seves amistats, va perdre dels seus cinc futurs fills dos, un s’ el vadeixar en una distracció i un altre li va caure. Aquest maleït can li haviaferit una ala; tanmateix ja no era hora de lamentar-se era hora de fugir desalvar els seus petits. Passat l'horr es va ficar al bosc i va buscardesesperadament un arbre buit. Finalment va trobar un d'una cavitat prou petitacom perquè a un depredador li fos molt difícil divisar. Van passar els dies ila mare amb gran esforç va anar cuidant-se primer als seus tres ous i després,més tard, als seus dos pollets.

Van passar els anys i les cries es van anar desenvolupant.Un dia la mare trigaba més del compte en arribar a casa i els petits fartsd'esperar van anar a la seva recerca. De sobte la més gran va divisar la sevamare que estaba en perill i va anar a salvar-la i l'altre una mica més petitper por es va amagar a les bardisses. Horroritzat de la visió se'n va anarabans de veure com un llop matava la seva mare i la seva germana. Mentreescapava va veure un petit refugi a l'alt d'un arbre, pel que sembla era unniu. Amb molt esforç va arribar a dalt i es va allotjar en wl niu. En arribarel mussol va veure el petit intrús. Aquest li va explicar tot el succeït elmussol li va contestar que el no podia fer-se càrrec d’ ell però que coneixiauna altra família que el podria ajudar. Van passar la nit al niu i l'endemà elmussol li va presentar una família de mussols poc nombrosa. El mussol va fertotes les explicacions i presentacions i finalment va marxar. Van tornar apassar els anys i el petit va créixer com un gall. Un dia sent en un bassalbevent aigua va observar com una llagosta y una cigarra que fugien d'un gripaui llavors el es va posar a recordar aquell maleït esdeveniment. I sense poderevitar-lo fet a plorar. Un talp que li estava observant li va preguntar perquèplorava.,I ell li va dir tot el que li havia succeït i que tot l'esforç quehavia realitzat la seva mare no havia servit de res i que la seva existència enaquest món no tènia sentit. El talp li va mirar i li va dir -Mira jove la vidaés així mai saps el que succeirà. No hi ha res escrit en la vida de cadaanimal, cada cual fa la seva vida i fa el millor possible per viure feliç. Sila teva mare no s'hagués preocupat per salvar-te tu no estaries lamentant-teaquí. Ningú no pot dir-te si te a sortir això millor o pitjor. Has de ser tuque prenguis les teves decisions i que elegeixis un camí. En comptes d'estarplorant aquí hauries de mirar endavant i lluitar per aquella vida que et vadonar la teva mare. A la qual cosa el talp se'n va anar i el av deixar meditaren les paraules que li havia dit. Els següents anys el gall va aconseguir a lafi crear una pròpia llar encara que abans havia perdut una ala per culpad'aquell àguila i va estar a punt de morir per culpa d'aquella grip aviària vaaconseguir un mínim de felicitat.