domingo, 27 de septiembre de 2009
Em desperto i em vestiré i a maquillar-me. Baixo a esmorzar i per fi veig davant de mi el meu pare. Li parlo... I allà davant meu tinc a la meva filla i m'esta dient que li don-hi diners perquè ha vist no es que d'un vestit. Mare meva sols em faltava això necessito una fugida. Ah! si ja s'ha despert el meu pare a veure si m'ajuda... El meu fill em mira i somriu em diu que ell no feia cap a aquestes quan ell era més petit. Somric i li contesto "a meu no em miris", la meva néta em riu la resposta. M'aixeco i els deixo amb la seva xerrada vaig al bar a prendre'm un cafè i un croissant i a llegir-me el diari. Ja en el bar veig... Una altra vegada ell i a més no és que don-hi molta propina em diu el mateix de sempre un croissant i café. Que m'havien demanat a també un entrepà de xoriço. Bueno ho apunto a la llibreta i... Hi ha que despistat arriba ser aquest noi li recordo que a més de l'entrepà de xoriço una Fanta. Abans de preparar l'esmorzar ha aquest bon home vaig atendre aquella senyora que esta... Mitja hora sembla que hagi passat aquí a la caixa esperant que m'atenguin, pago i me'n vaig he de visitar al meu pobre fill a la presó . Vaig caminant ja que el tinc a prop i així faig exercici. Entro y...Bon dia li dic a les senyora tots els dilluns es presenta puntualment entre 10 i 10:15. Això quan em toca torn de matins. Em sap greu per la senyora ja que a ningú no li agradaria tenir el fill a la presó. O no...; Maleït sigui sempre pensant en les musaranyes. L'esbronc matinal de sempre que a les 10:15 avui havia de suplantar el passadís 23 secció ST. Bueno és que; bueno no t'enfadis tant que ara et podràs gaudir d'una mica de vozka al meu despatx. Jeje quin borratxo estic fet... Li pregunto pels informes que havia d'haver preparat el fill del cap ,quin elemente està fet. Dos escridassades i a una altra cosa. Buuf he d'anar a un interrogatori a uns d'una màfia que s’ han instal·lat. Salutació a l'inspector en cap li informo dels dos sospitosos i entrem a la sala... Dos tipus amb pinta de dur, sembla extret d'una "peli". El meu company no es treu de la llengua i jo no seré menys. Bua però quanta sang hem vist entre els dos quant odi i quantes aventures i mes coses. Bueno però no acaba l'interrogatori vull anar a la cel·la a prendre una mica de crack. Per fi acaba i m'acompanya el “pringao” de sempre. Gaudeixo a la cel·la d'aquest èxtasi al qual et fa arribar. Pel que tinc entès volen apallisar a un delator. Bueno l’ hora d'esbarjo com els nans jaja però que graciós sóc mare meva. Allà estan... Sempre arriba tard no se encara com el cap es fia encara d'aquest yonki d'anar per tres al quart. Però com va no sembla un delinqüent seriós però té una gran virtut i no se li pot negar és la lleialtat als seus superiors. Bueno comença...I aquest és el nostre xou els explico que el "Pharsta" a llogat a un bon advocat que ens tragués d'aquesta en un no res. També els recordo que des d'ahir han vingut un grup de la màfia rival i hem d'estar com sempre units. Acabat això tornem a les nostres cel·les però si ...Sempre em fan la mateixa broma de sempre sort que ja me'n vaig a casa ja que em devien hores. Avui després de netejar el menjador d'aquests energúmens me'n vaig a l'hospital. El metge m'ha citat per parlar-me detalladament com aquesta la meua mare. A les 13:30 em planto en l'hospital. Entro i... El noi ve pel tema de la seua mare pobra. Per el tinc entès té poques possibilitats de salvar-se. Li dic que s'esperi ja que al metge l'han cridat per fer una intervenció urgent. Em poso davant de l'ordinador a posar les dades d'uns pacients. A l'estona sona...Llamo a la secretària i li dic que faci passar a Chin Luan. Es presenta el noi, és molt espavilat i sap parlar català molt fluidament. Li explico elq ue succeix i totes aquestes coses utilitzar l’ argot mèdic que ell no entendria, tret que tingués algun coneixement de química. El noi es posa a plorar ho comprenc no m'agradaria estar a la seua pell. El tranquil·litzo i li dono una mica d'esperança i se'n va ha veure la seva mare al cap de l'estona em criden. És la meva secretària que m'enrrecordi que d’aquí no res he d'anar a una intervenció. Ja m'acordava “carago” bueno em poso la vestimenta. En sortir em... El metge que es veu que va fer a una operació li recordo que quan em puajaran de categoría ja que ell és amic del meu pare. Ja porto any i mig com a zelador. Discutim una estona,ja que té pressa i adéu. Em poso a pensar miro el rellotge déu meu que és l'hora de menjar. Deixo els instruments que tènia que portar i me'n vaig al menjador. Justament... Home per fi veig algú a la meua edat ,ja no li fan cas a ningú. És un jove li comento el succeït. Que graciós que no és la zona que vagi a urgències més a baix. Això en els meus temps no passaven però tinc pressa vaig el més ràpid al taulell i li explico el succeït. Ràpidament la recullen dos mossos la meua dona a camilla. Els acompanyo i ens porten en una sala. Sense exagerar havien unes 50 persones exagerant més de mil. Bueno em poso a parlar...Em dol tot i sento la veu del meu marit que em tranquil·litza. I no se per què  de sobte recordo l'amor que sento per ell i el dolor se'n va. Recordo aquells dies de joventut desenfrenada. Mentre vaig recordant m'adono compte de quin cop més estúpid m'he donat. Anava caminant quan em veig al terra. Una pell de plàtan una maleïda pell de plàtan. Increïble però cert i em fa mal tot ara torna una altra vegada aquest anguniós dolor. I encara no atén ningú. El meu marit torna m'havia dit que anava a comprar un entrepà i jo li l'esmentat que de que em comprès un dolç. Me'l dóna amb la mà i mastego com puc. Maleït sigui fins i tot em fan mal les mandíbules. Passat ja uns graciosos 95 minuts em... Margarida Díaz ja pot passar. Ajaf-ho una cadira de rodes i ajudo aquest vell matrimoni. Portaven mes d'una hora esperant que trist. I falten facultatius els porto cap al... M'acomiado d'aquest noi i ja em porten per a casa a la meva llar dolça i tranquil·la . La meva filla m'acompanya al meu costat i ens porten a l'ambulància per a casa. Llavors... Després d'ajudar els portalliteres a pujar el meu pare li parlo que m'ha espantat molt. Que era en classe d'Història i m'ha cridat la conserge que em cridaven de l'hospital. Des que es van separar havia canviat molt el meu pare. Ja no treballa i a perdut l'alegria al seu rostre. Els conductors es veu que tenen pressa i van directes a deixar-nos a casa. Rarament no ens han dit res en tot aquest viatge. Arribem a 16 i... Els veig baixar per l'ambulància pobra petita l'ajudaré és la meua veïna. Oig però que trist. Li dic que s’en aparti que els ajudo. Els porto al seu pis. Quins mossos més mal educats ni s'han acomiadat ni res. Li dic a la noia em diu que es tranquil·litzi. Però és que no puc la meua part femenina em demana que es queixi.  Li dono dos besucades a les galtones. M'acomiado i els deixo. Ja que fas tard Reme que fas tard. Avui hi ha assaig per això vaig aviat. Arribo mitja hora més tard al local. El porter...No tinc res contra ells o elles o el que siguin però em dóna un no es que em somriguin. L’ hi dic a Reme i se'n va enfadada o enfadat com sigui. Ja tinc ganes d'anar-me'n i sols en porto tres hores. Tinc entès que avui tenen assaig però aquesta o aquest sempre arriba tard. Aquesta setmana em toca entrar abans ja que han d'estar preparats per al Dissabte. En principi solment em toca els caps de setmana a la nit però es veu que entraran gent famosa o una cosa així. Quin martiri ostres que no m'aguanto. Vaig al servei i em trobo... Aquest Jorge el saludo i adéu que s’ ens pija jeje bua quina ratlla m’ he posat en el servei ho necessitava tant. Després de parlar amb el cap d'aquest local la cosa està ben clara volen canviar de companyia. Quan els ho digui als meus superiors es riuran. Però abans me'n vaig al parc aquesta tarda no em tocava fer res més i estic fent hores extres per que " l'empresa és el primer! "; eslògan de l'empresa quina ridiculesa. I així els clients creuen que som grans treballadors i no se quiens ximpleries més em varen dir en l'entrevista. Em sento en aquell banc després me n'aniré a casa a fer-me uns vicis. Quin flipe porto esperaré una estona més no vull que la família s’ enteri.¡¡ Las 21!! Que ràpid passa el temps, o no...Dame tot el que tinguis vinga que no tinc tot el dia això és el que hauria de dir però jo vaig mes directe ensenyo la navalla i deixen anar el que tinguin i se'n van o t'intenten plantar cara. Però aquest va una mica marejat no em deixa anar bastant però ja em servirà. Per avui ja aquesta aquest era l'últim d'avui. Me'n vaig per a casa tinc una mica son sort que avui no he quedat amb el meu àngel. Estic una mica petat ja que ens hem barallat amb una banda a les 18 i després he anat a treure calerons fins ara. I la cosa cansa. Entro a casa i em tiro al llit mai em parlo amb el borratxo del meu pare i encara menys amb la meua mare que aquesta a la presó per tràfic de no se que. No m'importa demà potser vagi al cole crec recordar que hem de pegar a algú o cal parlar amb uns individus de la màfia no m’ enrecordo ara. I tampoc no és per recordar-se ara a descansar i demà a saludar el nou dia.
Publicado por Emilio.Lopez @ 19:00  | Català
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios