El centpeus mirava de reüll el capoll del seu amic el cuc. Ja li havia explicat la seva metamorfosi. Trist i fart alhora de continuar arrossegant aquestes maleïdes ànegues i posseir el verí de les seves mandíbules davanteres. Moltes vegades feia atemorir alguns animals i per això li costava trobar amistat amb la resta de les espècies. Un dia la pupa es va obrir i els seus ulls van poder contemplar en la meravellosa papallona que s'havia convertit el seu amic. Ja a la nit desitjava en ser una papallona i així aquell mateix dia va tenir un somni. Era un cuc de seda que de sobte era atacat per una escolopendra de sobte aquesta escena desapareixia i de sobte en un capoll estransformava.

Transformat en pupa notava una cosa extranya, eren uns petits àcars que se li apropaven i tractaven de devorar-lo poc a poc. Indefens es transformava enpapallona. Sorprès veia com volava amb certa facilitat. Però veia que el seu cos abans dur i resistent ara era fràgil i fluix. S'adonava en la múltiple variació de depredadors que el podien atacar i en les poques defenses que tenia encara que veia des de l'aire que els altres animals admiraven no podia sentir-se realment segur. En despertar-se es quedar-se pensatiu i un dia anant en una charca va veure a una petita au plorant de sobte va aparèixer un talp. Va escoltar tota la conversa i va quedar admirat per la saviesa d'aquest ancià mamífer. Llavors es va posar a pensar, a filosofar, a discórrer..."Potser no tingui la bellesa de la papallona ni la seva gràcia ni el seu encant. Però aquest cos i aquestes armes que m'ha donat la mare naturalesa em dóna protecció seguretat. I és una cosa que m'ha tocat tant podria haver estat aquell ocell que tantes desgràcies ha sofert o el cuc del meu amic o el talpsavi o un avet però sóc una escolopendra. M'agradés més o menys potser no sigui un dels animals atractius, ni més savis, ni més forts... Quin dia mes bonic faavui i que fort i bell es veu el Sol a continuar amb la vida d'escolopendra". De sobte un cruixir del seu cos va sentir i trepitjat per un senglar va morir. Però en un últim instant va pensar que moria amb la felicitat d'haver trobat alguna cosa mes important que el material d'un mateix si no l'important que és acceptar-se a un mateix i obrir camí de la vida d'un mateix.