El centpeus mirava de reüll el capoll del seu amic el cuc.Ja li havia explicat la seva metamorfosi. Trist i fart alhora de continuararrossegant aquestes maleïdes ànegues i posseir el verí de les seves mandíbulesdavanteres. Moltes vegades feia atemorir alguns animals i per això li costavatrobar amistat amb la resta de les espècies. Un dia la pupa es va obrir i elsseus ulls van poder contemplar en la meravellosa papallona que s'haviaconvertit el seu amic. Ja a la nit desitjava en ser una papallona i així aquellmateix dia va tenir un somni. Era un cuc de seda que de sobte era atacat perescolopendra de sobte aquesta escena desapareixia i de sobte en un capoll estransformava.

Transformat en pupa notava una coda extranya, eren uns petits àcars que se liapropaven i tractaven de devorar-lo poc a poc. Indefens es transformava enpapallona. Sorprès veia com volava amb certa facilitat. Però veia que el seucos abans dur i resistent ara era fràgil i fluix. S'adonava en la múltiplevariació de depredadors que el podien atacar i en les poques defenses que teniaencara que veia des de l'aire que els altres animals admiraven no podiasentir-se realment segur. En despertar-se es quedar-se pensatiu i un dia ananten una charca va veure a una petita au plorant de sobte va aparèixer un talp.Va escoltar tota la conversa i va quedar admirat per la saviesa d'aquest anciàmamífer. Llavors es va posar a pensar, a filosofexar, a discórrer..."Potser no tingui la bellesa de la papallona ni la seva gràcia ni el seu encant.Però aquest cos i aquestes armes que m'ha donat la mare naturalesa em dónaprotecció seguretat. I és una cosa que m'ha tocat tant podria haver estataquell ocell que tantes desgràcies ha sofert o el cuc del meu amic o el talpsavi o un avet però sóc una escolopendra. M'agradés més o menys potser no siguiun dels animals atractius, ni més savis, ni més forts... Quin dia mes bonic faavui i que fort i bell es veu el Sol a continuar amb la vida d'escolopendra". De sobte un cruixir del seu cos va sentir i trepitjat per un senglar vamorir. Però en un últim instant va pensar que moria amb la felicitat d'havertrobat alguna cosa mes important que el material d'un mateix si no l'importantque és acceptar-se a un mateix i obrir camí de la vida d'un mateix.