Opinión sobre diversas temas. Relatos:Humor,drama,amor,erótico,fábula... Anécdotas reales y documentales. Traducción de algunos de mis escritos al catalán. Enlaces:Páginas de ONG's,de amigos o que son interesantes y a mis proyectos.
Portava setmanes pensant una idea. Una idea que el
tragués d'aquest caos d'inspiració perduda. La necessitava per al seu nou
llibre. Un dia es va posar a observar per la finestra de sobte es va fixar en
aquella escena de l'encreuament de vianants. Ràpidament li va venir al
capdavant escriure un minut de les vides en situació de creuar el carrer, que
per a molta gent és poc temps. Li venien moltes coses en ment explicaria tots
els esdeveniments d'aquella gent que unes esperant al semàfor (aproximadament
sol tardar un minut) i la gent propera d'aquests personatges. Per exemple el
bar que aquesta a prop d'aquest encreuament, el parc ,les idees, els moviments,
els seus pensaments d'aquells personatges. Hi havia un problema la quantitat
límit de pàgines que li imposava el seu editor cap. Hi havia una multitud de
personatges i molts canvis d'acció. Segurament que per a una pel·lícula,
plasmar aquest minut seria més fàcil que en un llibre. Va rebutjar la idea i va
tornar a immisqüir-se en les seves idees. Per inspirar-se va fer dos viatges un
al continent africà i un altre al sud oest asiàtic. Aquests viatges no van
servir per res i un dia inesperat anant a comprar el diari es va trobar el seu
antic company d'escola. Van anar al cafè i després d'uns riures el seu amic li
va explicar el problema de la seva filla de set anys. Mentre el parlava sense
voler-ho el nostre escriptor es va enrecordar de l'escola i d'una companya seva
quan tenien ambdós set anys. Es va acordar un dia en classe el professor va fer
una pregunta a l'aire. La pregunta era bé senzilla, "que preferiu l'estiu
o l'hivern i el Per què ? ". Llavors va recordar aquelles paraula de la
seva companya "A mi m'agrada l'hivern ja que a la nit com fa fred la meva
mama em tapa amb mes sabanes i estic més a gust ". Ja ho teniaa va donar
un bot salt de la cadira. Li va donar les gràcies al seu antic company li va
pagar el cafè i els entrepans i se'n va anar a la taula a interposar idees.
Anava escrivint idees separades però que unides podien a més crear una història
amable i tendra que com ell pensava és que li faltava a la nostra societat.
Podia donar una lliçó moral a la societat i alhora comtar un comte per als
nens. A partir d'una idea tan simple d'una companya de la seva infantesa anava
donar a llum una història plena de tendresa i d'optimisme.