martes, 29 de septiembre de 2009
En el treball li envien uns d'informes i amb pressaamb la major rapidesa possible. Es posa nerviós encalla, demana ajuda als seuscompanys. Li diuen que no els molestin que estan fent una altra cosa i ques'espavili per si sol. Els seus superiors veuen que els comptes surten malamentli veuen i el criden. Després de la reunió i sense haver començat els informesse'ls demanen al mig de la reunió. Surt del despatx amb ganes d'acabar ja d'unamaleïda vegada el dia. De sobte nota el pessigolleig de la panxa va a lamaquina a menjar. No funciona, que esperava, es riu i al mig del riures'ennuega. Un company ho veu i el salva. Surt alleugerit i ensopega amb unsoperaris. L 'escala de fusta topa amb un d’ ells i cedeix i per això l'operaride dalt cau. Un joc de fitxes de dòmino malament intencionat a sembla en lavista d'aquest. No són ni les dotze i ja veu el seu futur molt negre un negremolt fosc. La malaptesa d'avui li fa que com a mínim l'obertura de dosexpedients i la possibilitat de no renovar el contracte. Hora de menjar, surtal carrer i despistadament el despistat del gos posa la seva cua despistadasota de la sola les seves sabates. Una cursa de 10 minuts que al final cessaamb l'ajuda del seu fidel company de cambrer. Després d'una conversa filosòficasobre la mala sort i la bona i amb un bon pla, que d'això mai no falti. Se'n vaalleugerit, content, somrient sabent una vegada mes que tot això li pot passara qualsevol i que hi ha coses que l'ésser humà no pot controlar ,al igual comno pot controlar aquesta mala caiguda en el dur asfalt del carrer.
Publicado por Emilio.Lopez @ 9:03  | Català
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios