Opinión sobre diversas temas. Relatos:Humor,drama,amor,erótico,fábula... Anécdotas reales y documentales. Traducción de algunos de mis escritos al catalán. Enlaces:Páginas de ONG's,de amigos o que son interesantes y a mis proyectos.
L'arlequí i el pallasso asseguts al seu camarot
s'abraçaven i es besaven. La mirada dels dos era penetrant excitant cada segon
cada dècima cada centena cada milésima es gaudia i l'espai i el temps es
parava. Tot allò semblava etern. Els seus cors eren un, la seva ment una i la
seva ànima una. Quan estaven units eren com un ésser únic que la vida els havia
separat en dos éssers i quan aquests s'unien tornaven a crear l'autentica. La
tos i la mala memòria és mala consellera, que diuen, i tallen aquestes històries
que els explica un o una als seus niets o netes. La mare estirada al llit
tossia xisclava al·lucinava però els seus fills o filles allà estaven. Van
passar els setmanes i la seua mare dia a dia empitjorava. Tanmateix la retirada
no existia en aquest ambient, la paraula adéu s'esfumava i es veia un ambient
d'autentica moral. Quan la mare recuperava el sentit i en obrir els ulls veia
aquella gent encara que potser no els recordava en el cor els sentia. I amb
això ja se n'alegrava. Un dia la paraula adéu va aparèixer i ella se'n va anar.
Al cap dels dies els fills o les filles es van adonar que al seu cor sempre
quedarà. Com deia aquell gran poeta els fruits sucosos dins de cada un d’ ells.
Els vaig veure plorar i llavors els alegrí la cara , que bonica és el somriure
de les niñez i els nens. Als boscos de Tellopir segons vaig llegir compten que
misteriosament el gat muntès es va enamorar de la rata. Tots els animals amb la
mirada inhòspita s'estranyaven aquesta reacció. La rata no ho volia ni veure ja
que segons ella era el seu depredador natural. El gat cada dos per tres li
recitava poemes o li miolava cançons. Un dia la rata li va enganyar li va dir
que s'esperés al llac a prop del vell arbre. El gat esperà i esperà fins que a
la llunyania va veure com una lloba ràpidament s'apropava. El felí espantat va
fotre el camp i va correr ,com mai un gat no havia corregut en la seva vida.
Penseu que no sempre tots els amors tenen pel qual ser correspostos. També
compten que mentre corria va trepitjar a una escolopendra ¿o era un senglar que
la va trepitjar? però això niets o netes meus és una altra cosa i ara deixeu-me
descansar al avi o avia.