martes, 29 de septiembre de 2009
Alguns nens i nenes atenent-ne d'altres, estirant s'el cabell. La professora diu que cal practicar amb els instruments de vent. Hi ha xiulets forts, rialles de sobte una olor fort a cremat surt del passadís. L'alarma no ha funcionat en aquest cas. Tants anys fent aquest simulacre i a l'hora de la veritat una de les peces fonamentals falla. Els nens o i nenes fugen despavoridos, xisclen, ploren i aquesta alegria del principi passa a ser un caos. Als 2 minuts se ecolten ràpidament les sirenes dels bombers i de la policia. L'escapatòria pel passadís era ja impossible des d'un primer moment l'escala que uneix el la cinquena planta amb la quarta planta està trencada. I l'ascensor no funciona. Les flames van endinsant-se cada vegada més a l'aula. La salvadora s'asoma per la finestra i els nens van saltant com poden amb l'ajuda de la professora. El foc s'apropa envoltant la finestra de foc. Un nen plorant i amb les forces flaquejades no vaig poder donar cap pas. Ràpidament el nen sent en la seva oïda el cor valent i decidit de la seva professora. L'abraça,s'apropa ràpidament sense por de les flames  el llança al bomber. Un dialogo de discòrdia de xiscles entre la nostra heroïna i el nuevo salvador que al final acaba amb lagrimas als ulls del salvador agafant al nen i el comiat de la humil profesora al seu final.
Publicado por Emilio.Lopez @ 10:01  | Català
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios