Quiets sense un diàleg escrit en un ambient de
silenci infinit. Aixafats estan aquests bitllets de la sort que poden donar una
alegria pràctica al seu posseïdor. Solsment estan com a element decoratiu res
més la seua pèrdua pot ser reparada comprant un altre parell. No sent dolor ni
sentiment no mengen ni dormen. Sol la seva presència és l'important per
donar-li a la taula ,en la qual estant,un ambient mes agradable mes càndida.
Però ara tenen una responsabilitat inútil però no important salvaguardar aquests
bitllets. Inútil per què d'una hora lluny es veuen els bitllets i amb sol
aixecar-los, un ja els pot agafar. El silenci s'irromp pel soroll d'unes
sirenes de policia i de l'ambulància. La desgraciada porta és trencada per uns
bruscos cops. Entren persones vivents amb tot allò al que les sabatetes de
porcellana els hi manquen. Finalment obren la porta del lavabo allà jeu penjat
el posseïdor del premi amb una nota al costat. Els nostres personatges
inanimats en aquest entorn de bogeria, contrasten la seva bellesa amb el
terrible esdeveniment. Potser ara no semblin mes bells però que mes en dóna si
sol són peces d'ornament en un suïcidi pels deutes del joc boig.