martes, 29 de septiembre de 2009
Quiets sense un diàleg escrit en un ambient de silenci infinit. Aixafats estan aquests bitllets de la sort que poden donar una alegria pràctica al seu posseïdor. Solsment estan com a element decoratiu res més la seua pèrdua pot ser reparada comprant un altre parell. No sent dolor ni sentiment no mengen ni dormen. Sol la seva presència és l'important per donar-li a la taula ,en la qual estant,un ambient mes agradable mes càndida. Però ara tenen una responsabilitat inútil però no important salvaguardar aquests bitllets. Inútil per què d'una hora lluny es veuen els bitllets i amb sol aixecar-los, un ja els pot agafar. El silenci s'irromp pel soroll d'unes sirenes de policia i de l'ambulància. La desgraciada porta és trencada per uns bruscos cops. Entren persones vivents amb tot allò al que les sabatetes de porcellana els hi manquen. Finalment obren la porta del lavabo allà jeu penjat el posseïdor del premi amb una nota al costat. Els nostres personatges inanimats en aquest entorn de bogeria, contrasten la seva bellesa amb el terrible esdeveniment. Potser ara no semblin mes bells però que mes en dóna si sol són peces d'ornament en un suïcidi pels deutes del joc boig.
Publicado por Emilio.Lopez @ 10:11  | Català
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios