Opinión sobre diversas temas. Relatos:Humor,drama,amor,erótico,fábula... Anécdotas reales y documentales. Traducción de algunos de mis escritos al catalán. Enlaces:Páginas de ONG's,de amigos o que son interesantes y a mis proyectos.
Era el dia de la seva actuació tenia un parell de monòlegs molt macos no tenia molt clar cual escollir. Aquest pessigolleig al cor, el tenia cada vegada mes present, fins que al final es va asseure. Va mirar un parell de vegades al públic i va començar a deixar anar la seua història divertida.
"Doncs si senyors els he de dir que ahir em va picar un mosquit i com veig que són bona gent, els diré més el mosquit i jo al final ens vam fer amics. Si home perquè hi ha molta gent que el pica l'animal i va hi l'aixafa. Quina virtut?, quina gràcia té això?, Cap, sobretot per a l'insecte. Que està en allà aixafat dient cabró que sol te xuclat una mica de plasma. Jo en canvi com sóc molt llest em vaig disposar a parlar amb el. Vaig preparar tot la cadira de ninots de la meua filla amb la seua tauleta i una taceta de gota de la meva sang. Sisi.. tot molt preparat però va el “tiu” i em pica, mira que el tenia tot molt ben preparat...gracies senyora...una senyora del públic que sap el que significa que es deixin el plat ple a la seva casa, un aplaudiment per ella.
Doncs com deia que començo parlar d'altres coses i no em centro si estava parlant de xupa sangs... banquers...el jefe...a si el mosquit. És que mirin faig una mica de mnemotècnica per recordar les coses i sense voler-ho sempre em surten aquests sinoni...aquestes paraules. Doncs això que va que empica i mira que vaig disposar a trencar aquesta vetllada per una ximpleria, no estava enamorat del mosquit que quedi clar. Però com jo sóc molt previsor emvaig portar amb mi un caça papallones per a a veure si l'agafava, perquè jo anava disposat ha fer una conversa sincera entre mosquit i humà. El que em va costar agafar la bestiola. Doncs imagina't la imatge jo com un boig per tota la casa intentat agafar a l'animal, que jo per a mi l’ animal deuria pensar-Collons si que li ha dolgut la picadura, que el tiu aquest no sol em volaixafar si no que abans em vol agafar i passar el ridícul en una cadira de casade nines. Total que quan per fi el vaig tenir en el caça mariposes es va obrirla porta. Eren la meua dona i la meua filla, doncs imagineu-vos l'escena veient-me a mi a sobre del sofà amb una caça papallones.? I la casa? ai lacasa? Com va quedar? les cadires pel terra, el sofá, solment va quedar intacta la cadireta i la taula amb la tassa de la sang que ja estava una mica solideta.Jo que els dic? mira filla que el teu pare volia jugar amb les nines amb l'insecte o mira dona que com estic de vacances faig les meves gresques amb aquest insecte. Ara no em digueu que recordi que és el que va venir després...bueno faré una poc de mnemotècnica a veure mosquit, aixafat, si amor meu, el teu pare no esta boig el filleta meua...Ostras doncs que no m'acordo jaja vingafins una altra. "