miércoles, 30 de septiembre de 2009
Expliquen que en un hospital reconegut treballavala zeladora, un sou baix, un ambient difícil, hores extres a tot arreu peròella mai no perdia el seu somriure als pacients. Plorava la mort d'ells ja queel seu cor no havia arribat a l'extrem d'endurir-se com la dels seus altrescompanys/es. Que de vegades desitjaven la mort d'aquests o tranquil·lament noels atenien. Es sap que quan tenia el descans de l'esmorzar anava a l'habitaciód'aquella anciana. Lei feia companyia i gràcia i ha vegades comptaven coses dedones, la societat, l'amor, la vida... Eran moments on ella trencava delquotidià del dia a dia. L'anciana tènia el sistema respiratori feble inecessitava a tota hora la bombona d'oxigen. Sol eren 20 minuts però erengratament aprofitats per les dues. Ella li ensenyava l'experiència i liexplicava històries de la guerra civil Española o del franquisme. I ella per laseva part li donava el vitalisme per seguir viure i els records de la joventut.Un dia li van cridar els seus superiors li van comunicar que no hi haviarenovació el contracte ja que cada any es solen renovar els llocs de zelador .Se'n va anar va marxar portant amb si, tots els records d'aquell lloc. Els seusulls recordaven escenes tristes i amargues, dolces i agradables. Però sobretotli va deixar clara dues coses la duresa la vida i la fortalesa de moltspacients de viure-la.
Publicado por Emilio.Lopez @ 22:38  | Català
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios