"Vive la vida que me las....QUITA QUITAO..... yeahhhhhhhhh", les noies cantaven la de "disturbia Bam Bam rira......bam..bam.... Libamban... DisTURR... BIA jajajajja". Que ambient  més feliç i eufòric. Mentrestant d'un dels balcons se sentia "Deixeu adormir animals que són les 5 de la matinada". Ara lladrucs de gos però era igual això era l'hòstia, fotre. Per qualsevol ximpleria ens rèiem. Diu en Joan " - Tanta llum noooo..quin flipe" i Susana li respon "-xatu que estic buscant una cançó en el movil". "Joan ets l'hòstia, aquesta llum del movil jajajja". De sobte un del nostre grup es va parar. "Quina pudor, per déu ,cerra el clavegueram Samuel" li va dir Marta. Ja estava vomitant Samuel sempre és el primer que ens avança. Es queixava del mareig. Total que entre dos el portem a coll a casa. Abans però descansem en uns bancs d'un parc. Tot donava voltes,comentàvem ximpleries que passaven al parc i li donàvem temps a Samuel per a que es recuperes una mica.