Doncs això pensaven Maria i Oscar. Un clau setmanal mínim ja el tenien pactat. Les coses clares, ho van dir el primer dia que es van conèixer. "Jo no vull ni embolics ni milongues Oscar, si vols parlem sobre algun tema però no vull enamoraments". L’ Oscar estava d'acord després del que va succeir en el passat. No volia sentir el dolor de ser deixat o deixar algú. I el més trist perdre el fruit de l'amor per coses que anaven succeint dia després de dia. Oscar ho tenia més clar que l'aigua follamics i ja està. Però els dies passaven i encara que un vulíen ser molt freds en aquests temes tant l'un com l'altre sentien que el cos els demanava alguna cosa més. La veritat és que gaudien de l'un a l'altre al llit. Maria pensava no és típic que posa el pistó i els has de donar ànims per a que et doni més. Per l' anu li encantava, pensava però una estona. Volia que li fessin massatges, li besessin el coll, jocs preliminars anem-hi i després a l'atac. Però aquells quatre o eren set,eren "neòfits de l'amor". No entenien allò es posaven la funda i vinga "ñac ñac chup chup slurp slurp aaaaa". Potser duraven però poques vegades quedava satisfeta, però amb Oscar era diferent. Oscar sortia feliç i la veritat és que arribava content al treball. No sol era el cos sensual sinó aquella olor càndida que ella es posava per aixecar-li el membre. I ho aconseguia i tant que ho aconseguia. De vegades potser arribava massa content al treball o se li notava massa. Els companys i companyes del treball parlaven tant d'ella com ell. Feien broma sobre l'assumpte. Un dia els dos tenien el mateix desig de parlar del tema. Amor els hi apareixia al cap. Si alló al que fugien aquesta maleïda paraula, desig, sentiment. Però una passió sense sentiment no era res per a ells. Encara que sabia que els anava a fer mal. Als dos els semblava el mateix mira que és fácil, si hi ha molts tius i ties que ho fan tant: homosexuals, bisexuals i heterosexuals. Era fàcil, senzill però ells sabien que no es podia banalitzar. Un hola, si el clau de la setmana, buff genial adéu. Un dels dos es va declarar. L'altre entre llàgrimes li va dir que no. Ments que encara viuen en experiències passades, pors del que podria passar, a desfer allò "que ja estava bé com estava".