viernes, 02 de octubre de 2009
Cada setmana una història diferent i el nostre dracestimat canviava de nom. La culpa era del fill i del seu pare que mai norecordaven el seu nom. Quan el pare comptava les seves històries de vegades erareferit com Pirot o Fredo o el fill li deia Gramp però mai tènia un nomdefinit. L'argument no era lienal ni gaire menys. A vegades el drac anava peralli sol i el volien caçar i s'escapava. D'altres estava a la cura de les seuescries, però cap història tenia relació amb una altra. El drac que després de tantsanys va ressuscitar ja que el fill ara ja era pare d'una nena. I el comptavadel nou drac ressuscitat. Que en aquesta ocación el va cridar Brimba. Lahistòria se centrava en res més i menys l'enorme drac que estava ubicat al'estrany lloc de Tellòpir, on a més de succeir un altre tipus d'històrias comla d'uns pollets o unes amigues llagostes. En aquest cas el drac era un delsanimals més savis del bosc i pocs éssers sabien la seva verdadera ubicació. Esdeia que un talp savi del bosc sabia els llocs que freqüentava el drac però eramolt dificil allarlo. Compten que un dia el monstre volador es va aixecar ambun avorriment bestial. Ja que mai no es divertia estava molt sol i estab fartd'amagar-se. Se sap que el drac era perseguit per la seua pell ja que qualsevolanimal del bosx li podia concedir el do de la immortalitat. Aquell mateix diava sentir en uns dels seus refugiós la convesación que unes mones havienescapat d'un circ. I que aquests feien reir als altres animals amb els seuestrastades. Amb l'habilitat de comuflatge que disposava el drac, a la nit,intent a buscar a la parella de simis. Així que una vegada trobats els elsporto dormint al seu refugi. Una vegada desperts les mones es van espantardegut a l'immens cos de la bèstia alada. Una vegada tranquil·litzats el dracels comento que cada setmana a la nit li irira en la seva cerca per podergaudir del seu humor. I que com|com a reconpensa podrien tenir el quedesitgessin. Els micos van acceptar i despres d'una nit plena de rialles pelmitològic animal. Els simis li van proposar que amb l'alegria del Brimba jatenien més que sufficiente. Encara així l'animal mitològic els hi va donar unspolvos que feien que apareguessin una quantitat raonable de l'aliment quedesitgessin. Però aquesta pols sol es podia usar una vegada al dia. L'ara japare va mirar el rellotge ja era tard i la seua filla es tenia que acostar. Laseuaa filla es va quedar amb les ganes que continués. Però el pare li va dirmira son les històries del drac filla. I a l'igual com em comptava el meu paresón així, s'acaben i no continuen. -Encara que no et preocupis filla demà ten'explicaré un altre... Per cert recordes com es deia el dragon filla?... -Sipapa. -Doncs ara a dormir i ja t'explicaré d’ un altre conte. Bona nit.
Publicado por Emilio.Lopez @ 23:07  | Català
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios