Opinión sobre diversas temas. Relatos de todo tipo Anécdotas reales y documentales. Traducción de algunos de mis escritos al catalán. Enlaces:Páginas de ONG's,de amigos o que son interesantes y a mis proyectos.
Cada setmana una història diferent i el nostre drac estimat canviava de nom. La culpa era del fill i del seu pare que mai no recordaven el seu nom. Quan el pare comptava les seves històries de vegades era referit com Pirot o Fredo o el fill li deia Gramp però mai tènia un nom definit. L'argument no era lineal ni molt ni poc. A vegades el drac anava per enllà sol i el volien caçar i s'escapava. D'altres estava a la cura de les seues cries, però cap història tenia relació amb una altra. El drac que després de tants anys va ressuscitar ja que el fill ara ja era pare d'una nena. I el comptava del nou drac ressuscitat. Que en aquesta ocasió el va anomenar Brimba. La història se centrava en res més i menys l'enorme drac que estava ubicat a l'estrany lloc de Tellòpir, on a més de succeir un altre tipus d'històries com la d'uns pollets o unes amigues llagostes. En aquest cas el drac era un dels animals més savis del bosc i pocs éssers sabien la seua veritable ubicació. Es deia que un talp savi del bosc sabia els llocs que freqüentava el drac però era molt dificil allarlo. Compten que un dia el monstre volador es va aixecar amb un avorriment bestial. Ja que mai no es divertia estava molt sol i estava fart d'amagar-se. Se sap que el drac era perseguit per la seua pell ja que qualsevol animal del bosc li podia concedir el do de la immortalitat. Aquell mateix dia va sentir en un dels seus refugis la convesa que unes mones havien escapat d'un circ. I que aquests feien reir als altres animals amb els seues trastades. Amb l'habilitat de comuflatge que disposava el drac, a la nit,intent a buscar a la parella de simis. Així que una vegada trobats els va portar dormint al seu refugi. Una vegada desperts les mones es van espantar degut a l'immens cos de la bèstia alada. Una vegada tranquil·litzats el drac els hi va comentar que cada setmana a la nit li aniria en la seua cerca per poder gaudir del seu humor. I que com a recompensa podrien tenir el que desitgessin. Els micos van acceptar i despres d'una nit plena de rialles pelmitològic animal. Els simis li van proposar que amb l'alegria del Brimba jatenien més que sufficiente. Encara així l'animal mitològic els hi va donar unspolvos que feien que apareguessin una quantitat raonable de l'aliment quedesitgessin. Però aquesta pols sol es podia usar una vegada al dia. L'ara ja pare va mirar el rellotge ja era tard i la seua filla es tenia que acostar. La seua filla es va quedar amb les ganes que continués. Però el pare li va dir mira son les històries del drac filla. I a l'igual com em comptava el meu pare són així, s'acaben i no continuen. -Encara que no et preocupis filla demà ten'explicaré un altre... Per cert recordes com es deia el dragon filla?... -Si papa. -Doncs ara a dormir i ja t'explicaré d’ un altre conte. Bona nit.