Pròleg

Durant una xerrada amb amic meu pel carrer passeig de Maragall em va comentar de fer un articloe d'opinió. Sobre lo dur que resulta deixar la teva llar. Com li vaig comentar és dur deixar la llar, però això cada cual el viu a la seva manera, penso jo. Per això més aviat crearé un relat.


Una salutació



Deia adeu als seus familiars, als seus amics, a la seua cultura, a les seues arrels... Un adéu en lletres mayusculas, i tot això per que?. Per sortir de la misèria del seu país. Si aquest país amb dirigents corruptes, que els importen un rave si la seva població pateix o mor. Són uns canalles. Tenia que marxar cap als païssos desenvolupats. Adaptar-se a una altra llengua, una altra cultura un canvi radical. Sap que no serà gens fàcil, ho sap per una altra gent que marxat d'aquí i se n'ha anat allà. Aquella terra promesa. Arrisca tot per una vida millor i per enviar diners als seus familiars. Esperem que li vagi tot bé.