Opinión sobre diversas temas. Relatos de todo tipo Anécdotas reales y documentales. Traducción de algunos de mis escritos al catalán. Enlaces:Páginas de ONG's,de amigos o que son interesantes y a mis proyectos.
Pròleg
Ara m'ha donat per fer pròlegs. Vaig caminar per carrer petrarca(carrer que creua passeig maragall a prop del districte d'Horta, a Barcelona es clar) i em vaig trobar una meravella del passat. Una estructura d'un antic corral i un siscents per allà tirat. Això em va donar la inspiració per relatar aquest conte.
Als voltants de 1955 el corral de Benito estava destorbant les obres municipals. Li donaven una paga sucosa i un corral a la muntanya. Però ell ja portava molts any en allà. I no podia deixar-la perquè uns encarregats franquistes li ho neguessin. No es pensava moure d'allà. Va doblejar l'ajuntament alhora. I mig de la ciutat habia aquell corral. Mentrestant el veia com altres companys seus deixaven aquest ofici. I amb els calers obrien noves botigues. Ja fossin quioscs o ferreteries per exemple. Ell no anava a quedar-se enrere, no senyor l'anava a continuar donar menjar i emparar a les seues cabres i a les seues vaques. La seua dona el recolzava, encara que en aquell temps el paper de la dona quedava fet miques per la societat, Benito l'animava que la seua muller el recolzés. Poc a a poc veia com el seu corral surgiacom en una pintura surrealista, al mig d'aquests carrers i mercats nousi asfaltats. Passats els anys va haver de vendre els seus animals a unamic del ram que vivia a Osona. I va deixar com a herència del corral a una de les seues filles. Avui en dia es veu aquest corral amb el siscents, que allà va deixar. La seua hereva no s'ha preocupat en treure'l. Però dóna una sensació que Benito no va marxar. Va deixar el seu cotxe aparcat el 196,7 allà va quedar amb punt mort.
Ara m'ha donat per fer pròlegs. Vaig caminar per carrer petrarca(carrer que creua passeig maragall a prop del districte d'Horta, a Barcelona es clar) i em vaig trobar una meravella del passat. Una estructura d'un antic corral i un siscents per allà tirat. Això em va donar la inspiració per relatar aquest conte.
Als voltants de 1955 el corral de Benito estava destorbant les obres municipals. Li donaven una paga sucosa i un corral a la muntanya. Però ell ja portava molts any en allà. I no podia deixar-la perquè uns encarregats franquistes li ho neguessin. No es pensava moure d'allà. Va doblejar l'ajuntament alhora. I mig de la ciutat habia aquell corral. Mentrestant el veia com altres companys seus deixaven aquest ofici. I amb els calers obrien noves botigues. Ja fossin quioscs o ferreteries per exemple. Ell no anava a quedar-se enrere, no senyor l'anava a continuar donar menjar i emparar a les seues cabres i a les seues vaques. La seua dona el recolzava, encara que en aquell temps el paper de la dona quedava fet miques per la societat, Benito l'animava que la seua muller el recolzés. Poc a a poc veia com el seu corral surgiacom en una pintura surrealista, al mig d'aquests carrers i mercats nousi asfaltats. Passats els anys va haver de vendre els seus animals a unamic del ram que vivia a Osona. I va deixar com a herència del corral a una de les seues filles. Avui en dia es veu aquest corral amb el siscents, que allà va deixar. La seua hereva no s'ha preocupat en treure'l. Però dóna una sensació que Benito no va marxar. Va deixar el seu cotxe aparcat el 196,7 allà va quedar amb punt mort.