Mirant en aquella obra d'un dels carrers d'aquesta gran ciutat, es troba treballant Javier. Està reforçant la paret. Farà poc que es es va treure un curs de paleta, pués necessitava més diners per a les seues dues nenes. La seua dona per la seua part aporta diners ja que ajuda la gent gran o desbalida. Si els ha de rentar, els renta, si els ha d'acompanyar, els acompanya i així un llarg etcetera. Javier ara li toca el descans. Baixa per les escales de bastida. Bum .. bum ...bum bumm.. Rep una salutació de la veïna del 2n, queden dos pisos més i arribarà al bar. En tocar el terra es troba amb dos companys Israad i Antonio. Un d' ells fuma un porro per escapar una mica d'aquesta realitat dura que li ha tocat i que li doni ànims per treballar. Javier ho sap i en part ho comprèn ell també a estat jove. Després d'un petita pica baralla per la tardança de Javier, peó, Capatàs i Javier pugen el carrer a dos carres amunt on és el típic bar. Sempre van allà ja que és un bar d'un ambient agradable, petit una mica descurat però d'una ambienti molt proper. Passats 2 minuts, el carrer no n' és de llarga n' es més de curta però plena de botigues. Entrant ja al bar l'olor de puro entra pel nas de Javier. Parla amb Martina la propietària del bar. Dues cerveses i una mitjaneta, dos menu del dia i un plat combinat ,dos tallats i un tallat per acabar. S'asseuen a la taula de de davant de la màquina escurabutxaques Un davant de la maquina els altres dos no a la llunyania penjada de la paret. Un quadre un punt bizarre però molt lamatiu que a Israad i a Antonio els agradava . Que tènia d'especial? essent objectius potser poc perquè era la imatge d'una paleta fent una obra com ells. El que succeeix es que l'obra era una muntanya, al costat habia un riu amb l' aigua rossa i aquesta aigua rossa sortia de les baves d'un gran gos. La muntanya tènia color blau i la dona anava vestida com ells fent una muntanya blava amb les eines d'una obra(sostenia un martell al costat una pala, un sac de ciment ). El gos el un Collie blanc i negre.. molt real però que les seves baves roses creaven aquell riu. Tot allò els cridava l'atenció tant al capatàs com al peó però a Javier no li importava gens. En aquells moments de discursos. Recordava la seua dona i els estudis de les seues dos grans alegries. Del seu futur. Les dues nenes Ana i Alicia a una li agradava molt dibuixar. amb paper i el dibuixava cap a dibuxos molt millors que aquella pintura pensava. Alicia en canvi jugava mes amb les peces he intentava fer casa... Recordant Alicia li entrava el somriure paternal. Després de parlar de tot entre els companys de treball. Hi tornen...està plovent. núvols al cel. Quin temps més boig, comenten els tres. Passant pels comerços d'abans i tornant a la càrrega de la feina amb aquesta son. Els tres treballadors compliran amb les seues obligacions.. cada un amb seus més i seus menys. Ja que dels tres dos estan assegurats un encara no i no té el contracte. Javier va passar per això , i té diversos morats. El capatàs per exemple el dit petit de la braç dret li costa moure. Però amb els temps que corren té alguna cosa amb el que pagar el menjar. I això i altres coses els donen ànims per continuar. Va dir algú "es viu per a sofrir" ...ells en canvi diuen "si se sofreix, resisteix i viu".