Un disabte com un altre qualsevol descansant a casa meua quan de sobte vaig sentir el timbre de baix. Pensat "correus" o correu comercial. I des de l'intèrfon vaig escoltar una veu gastadada i familiar "Sóc jo". Em sonava tant la veu que la vaig obrir i vaig esperar al meu portal, qui fos que pugés per l'ascensor. Atònit en vaig fixar amb la figuara que habia pujat les escales. Era el meu tia!!!, ella mateixa, amb la seua roba. no li vaig voler mostrar la meva admiració per la visita i la vaig fer passar. Surrealisticament em va dir que habia tardat en venir perquè li va costar atrevesar la fusta i el ciment. Amb compte la vaig agafar per l'espatlla i la vaig acompañar a la banyera a mirar-me al mirall. Tal i com deien els meus dots de detectiu no es reflectia en ell. En girar-me per veure-la, s'estava descomponent, a poc a poc.