Al mig del camp Montse i els seus amics havien quedat per fer-ne uns xuts amb la pilota de futbol. Al banc de pedra hi havia un senyor d'edat ja avançada. A prop d'aquest unes escales de pedra i en el costat les seues bicis recolzades en el terra. La pilota la tènia Lluis i escapar-se-la on va anar a parar als peus d'aquell senyor. El senyor va somriure al noi. Li va dir si volia escoltar la història d'un tresor amagat en el fons d'aquest camp. Al principi s'ho va pensar, bastant però va accedir a escoltar aquella història d'un tresor que s'amagava gust sota on ells estaven jugant a futbol. Marc li va xisclar que vingués, en veure que aquest no feia cap cas en Marc i els altres es van apropar on estava Luís i van accedir com aquest a escoltar la història d'aquell senyor. La història tractava d'una religió que es professava en poble on els seus deixebles guardaven les seves riqueses en un dels soterranis del poble. El vell els va ensenyar la insígnia pel qual el va ser un dels fundadors d'aquesta associació que va ser desmantellada, ja farà uns anys. Una vegada explicat els va donar un petit mapa on assenyalava la localització exacta començant des de la zona on jugaven a futbol. Una vegada acabada la història, es va aixecar i va dir que ja havia descansat. Lluis es quedo amb el mapa, va fer una bola i l'anava a llançar al terra. Monse el va agafar de l'espatlla i el va parar. La líder del grup els va comentar que aquella era una possibilitat d'ajudar als seus pares, si fos una trola bona com a mínim seria divertit i si era seriosament seriosa una ajuda per a les seves famílies. Yolanda, Ruben i Marc es van desmarcar, fer cas de les idees d'un vell boig. Els altres quatre van seguir Montse. Van acordar en cas de fer una forat a prop d'aquella soca que estava en sud junt aquella rocambolesca estructura de pedres. Van assenyalar la soca amb una creu vermella. i després de classe es reunien a cavar el forat, vigilant no ser vistos per cap veí del poble. Una vegada van finalitzar van acordar portar equipament suficient per realitzar la tasca. Com deien en les pelis d'aventures per a criatures, anaven d'excursió de dos dies a la muntanya, tot subvencionat pel casal del poble. La carta era un escaneig d'una feta pel casal amb la firma del tutor etc. Els pares es van menjar l'ham i van firmar aquella carta eficaçment escannejat i modificada. Els cinc: Montse , Lluis, Marta, Juan i Julia van quedar al mateix lloc el sabado al matí. Van baixar amb les bicis arribant aquella singular entrada que ja havien vist milers de vegades però aquesta vegada els semblava més increïble. Aquells tres arbres que donaven la benvinguda als nois d'ho aventura que anaven a començar. Els van passar i aquell mini pont que estava per aquell riu ja sec de farà anys. Una vegada fet això van pujar les dues esplanades passant ,como no, per aquella capella dedicada a un sant catòlic. Una vegada passada van recolzar les bicis en el singular lloc de sempre, junt les escales rocoses.