miércoles, 14 de septiembre de 2011

Escriuré alguns relats i per vagància els titularé així negre, blanc i groc. aquest per exemple ho escric com un pròleg imaginàrio d'un llibre(Centelleigs de llum) que estic llegint d'una periodista americana anomenada Pamela Constable.

 Diàri dia 1 de Febreo de 1999 

Em dirigeixo a Pakistan. No tinc moltes esperances. L'avió massa ple. Em crida el cap que tingui tot llest per enviar prest la informació documentada de la meva anterior travessia. És un pesat i un... m' agradaria  veure'l aquí. Tinc en ment, el del cor del meu pare. Espero que vagi bé.

 

Diàri  dia 15 de Febrer de 1999 

L'ho del meu pare ja va anar bé, una alegria. Islamísme molt conservador. Em ben rara ja que a la meva edat sóc una dona molt liberal, i no he tingut fills sol relacions esporàdiques pel meu ritme de vida. Em sento vigilada "estic acostumada" sempre penso el mateix però és agotador. Vivvir sabent que et segueixin la pista. 

 

 Diàri dia 16 de Febrer 1999 

 

No ho vaig explicar aquest em va passar. Vaig haver d'anar a un judici maltracto de dones molt radical. Una salvatjada amb justificació religiosa. Massa per mi. A estat un xoc. Començo des del principi aquí l'adulteri aquesta castigat severament massa i entre famílies fan les relacions amb filles. Pot haver diferències d'edat. La llei ho prohibeix però no s'aplica. Si una dona s'enamora d'un altre, deshonra a la família. Perplexa escolto l' historia dels meus traductors de tot tipus. Germans que busquen vengaza, dones en carceles, máridos bojos de ràbia tiren àcid sulfúric a les seves dones , i el cas que he anat avui. Un home de professió barber es va abalançar a la seva dona li treu els ulls i part de l'orella a ganivetades. Aquesta tapada però dóna... no m'atreveixo a escriure-ho. La humiliació per diós. El judici damunt el seu marit es defensa per no es que honor. Això no és honor és horror. no m'imagino les penúries d'aquesta pobra dona i damunt per part de la societat discriminada. 

 

Diário dia 18 de Febrer 1999 El meu cap és molt graciós, diu que li faci una foto de la cara descoberta de pobra dona el molt cretino. Que ho vol posar a la pàgina de la meva columna, li enviaré un de la cara tapada i encara gràcies. Pel que m'assabentat el rar d'aquest cas en Pakistan no és que sigui molt brutal. Sinó que la justícia faci alguna cosa sobre aquest tema. Vaig descobrir que hi ha una zona a Islamabad on sembla un recinte Occidental. Aquests dies m'he anat aquí. Jo que he vist de tot com a reportera internacional encara s' em posa la carn de gallina, sort que en aquest lloc tenen. Em trobo algun company i puc fer-me fort als successos que he viscut aquests dies.


Publicado por Emilio.Lopez @ 20:33  | Català
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios