Van baixar pel forat lentament. Van encendre les llanternes, carregades amb piles prèviament. Van mirar al sòl un petit riu subterrani els hi impedia el camí. Dels 
cinc Juan era un gran nedador, encara que si hagués vingut Marc hagués estat millor . Marta i Julia no sabien nedar. Així que entre els cinc van decidir que passés primer 
Julian per si fos profund o ràpid. Ús el seu esplendido estil crol(el nostre amic és presumptuós i en les situacions delicades encara més.) En 15 segons va estar a l'altre costat. Va lligar la corda al voltant del seu cos i prop d'una roca que sobresurtia la hi va passar a Rubén a l'altre costat, que no dificultats es va poder fer amb ella. Montse decideixi acompanyo les seves dues amigues sempre davant. Agafant la soga, Juan va dir que es prenien moltes molèsties que no es preocupessin que tampoc era molt profund no arribava al metre 80. Havent passat les tres va arribar al torn a Ruben,que també va passar sense problemes. No havia senyals de ncap tresor ni cap marca a l'altre costat. Julia i Marta van mirar amb fredor a Montse. Ella va dir que havia que preocupar-se, que tenia el mapa dins de la seua motxilla. Ho va treure per donarli un cop d'ull, ja que segons habia esberinat per la nit després de creuar el riu davant seu apareixia una gran pujada llarga. Ràpidamente Marta li va llevar el mapa de les mans i va començar a desxifrar-ho. Miró de reüll i va etzibar "El teu veus algun pont , veus algun pont!!!". "No" va contestar amb fermesa Montse. Ruben sàvia de per el seu pare que les dones els costa entendre els mapes, cosa que va deixar anar sense pensar-ho dues vegades. Va haver-hi una intensa discussió de masclisme i feminisme per un mapa així que Julia la més calmada dels tres va agafar el mapa. Ho entenc a la perfecció. Tenien que seguir tot recte , seguint el curs del riu, el pont es trobarà més cap endevant. Això significava dues coses una que el bany no servia de gens, i que Ruben, Juan , Montse i Marta no entendien de mapes. Així que van donar el mapa a Julia. anant rectes a l'estona es van trobar un pont mitjà trencat, un bufit de Montse es va sentir i va ressonar per la cova. Van girar a la seva esquerra i van continuar una empinada costa. Van pujar fins a trobarse amb una bifurcació que no estava reflectida en el mapa. Es van dividir en dos grups de tres i dos. Van acordar que si en 15 minuts no trobaven sortida, donarien marxa enrere.
La divisió no va durar gaire ja que la bifurcació de la esquerra danava a una corba que tornava al camí inicial. Així que en tres minuts es varen a trobar. en aquestes Marta subjectava un paper amb un llapis Ruben li preguntar per que ho feia. Li va dir que per dibuixar una espècia de mapa(seguint les indicacions de Julia) per saber com anaven . Juntant els dos mapes Julia va dir que no els quedava molt potser 20 minuos més i ja trobaria alguna cosa que els podria indicar si arribaven o no. En finalitzar la pujada seguien l' único camí a la dreta que podia seguir-se. Ràpidamente van trobar una porta. Mitjà oberta Ruben va dir que això li estava espantant. Que seria millor donar marxa enrrere al que Marta i Julia també van convenir. Juan l'hi estava passant pipa i abans d'escoltar a ningú va entrar per la porta i va seguir a correcuita.  El que demés ho van seguir sense cap dilació, darrere de Ruben(l'últim a entrar per la porta) li va semblar veure una ombra que els seguia.